|
 |
La presència documentada de l'home a les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) es remunta a l'edat del bronze. El testimoni més rotund d'aquella època és el sepulcre megalític de Ca na Costa, a Formentera, a prop de l'actual zona turística des Pujols, datat el 1600 aC; es tracta d'un magnífic exemple d'arquitectura funerària descobert l'any 1974, any en què, oficialment, les Pitiüses entraren en la prehistòria. A falta de vestigis més antics, Eivissa i Formentera serien pràcticament les úniques illes de la Mediterrània que romangueren despoblades fins fa quatre mil·lennis.
Amb despoblament intermedi o sense, les Pitiüses reapareixen amb força en la història al segle VII aC, amb la fundació per part dels fenicis de la ciutat d'Eivissa; es posen aleshores les bases de l'època de major esplendor històric d'aquestes illes. A través de Diodor de Sicília, ens ha arribat el testimoni de Timeu de Taormina, del segle III aC, en què es parla de les Pitiüses com illes dels pins, amb ports dignes d'esment i cases admirablement construïdes, i de la ciutat d'Eivissa com un enclavament emmurallat.
Quan el visitant inquiet pugi a la part més alta de la vella ciutat d'Eivissa, Dalt Vila, tindrà consciència de ser en el que fou el centre d'una ciutat fa ja quasi 2.700 anys. I des d'aquesta elevació, des de la qual hi ha un magnífic domini visual de les rutes d'accés marítim, veurà també la vella ciutat dels morts, la necròpolis del puig des Molins, ubicada en el turó contigu a aquell que ocupa la ciutat vella.
La del puig des Molins és, amb tota probabilitat, la necròpolis púnica de major interès en la Mediterrània occidental. En aquesta s'ubica un museu monogràfic i, sobretot, el visitant té a la seva disposició un itinerari que li permet penetrar en les antigues sepultures. A més d'instal·lar-se a la badia d'Eivissa, els fenicis s'instal·laren a sa Caleta, on pot visitar-se un antic
poblat.
A finals del segle VI aC la ciutat es converteix en una autèntica urbs de l'època i l'illa es transforma, gràcies a la seva estratègica
situació, en un centre de redistribució de mercaderies. Tan gran fou l'expansió comercial d'Eivissa que el segle III aC encunyà la seva pròpia moneda amb la imatge del déu
Bes.
La importància d'Eivissa li permeté convertir-se en ciutat federada amb Roma, la qual cosa feia possible el manteniment d'una certa autonomia dins de l'Imperi
romà, que s'anirà diluint de forma progressiva. Ja l'any 74 de la nostra era, amb la plena integració d'Ebusus a Roma, es fa irreversible la desaparició de les estructures
púniques. El segle III, durant el baix imperi, és un període de clara decadència i només la situació de port estratègic en les principals rutes del Mediterrani occidental fan possible els intercanvis
comercials. Primer els vàndals, el 455, i després els
bizantins, vuitanta anys després, conquisten les Balears. Per a Eivissa s'obre un període obscur quant al coneixement
històric. Els primers contactes d'Eivissa amb el món islàmic estan documentats a començaments del segle VIII, i a l'any 902 les Balears passen a ser les illes orientals
d'Al-Andalus fins que, ja el 1014, el califa de Dénia es fa amb el control de les
illes. Hi hagué diversos intents de fer-se amb Madine Yebisah, però fins al 1235 Eivissa i Formentera no foren conquistades per les tropes
catalanoaragoneses. |
 |
El visitant trobarà testimoni del període comprès entre la prehistòria i l'època islàmica en el Museu Arqueològic de Dalt Vila, a més de completa informació en la seva guia de visita, obra de Benjamí Costa i Jordi Fernández.
Les tropes catalanoaragoneses, a les ordres de Guillem de Montgrí, prengueren Eivissa el 8 d'agost de 1235. Aquell dia s'ha convertit en una data assenyalada, festiva i símbol de l'autogovern de l'illa, que s'inicià en aquell moment i al qual posaria fi el Decret de nova planta promulgat per Felip V el 1715, i que suposà la desaparició de la Universitat, la institució d'autogovern.
La Constitució de 1978 reobrí per a Eivissa la porta a la institució pròpia de govern. L'Estatut d'Autonomia de 1983 preveu, a més de l'autonomia per al conjunt de les Balears, la creació de tres Consells insulars: el de Menorca, el de Mallorca i el d'Eivissa i
Formentera.
(Les il·lustracions d'aquesta
pàgina pertanyen al llibre "Die Balearen in Wort und Bild
geschildert", escrit i publicat per S.A.I. i R. l'Archiduq d'Àustria
Lluis Salvador, entre 1868 y 1890)
|
